Fibres vegetals
Residu o co-producte?
Actualment, aproximadament el 50% de la producció dels cultius són un residu de la producció agrícola, és per això que podrien convertir-se en co-productes de la construcció, utilitzar-se en diferents àmbits de la construcció i així aprofitar les sinergies territorials.
La construcció amb fibres vegetals és arribar a entendre i interpretar el seu comportament d’una manera intuïtiva i íntima deixant que el material s’expressi. D’aquesta manera l’arquitectura passa a ser una interpretació a partir de la simplicitat dels recursos naturals transformant-los en materials de construcció que dialoguen amb l’entorn, respecten el paisatge i no el destrueixen. Exigeix entendre que construir és aprofitar el que tenim a mà, sense necessitat de transformar els materials a partir de processos industrials que malmeten l’ecosistema i afegeixen energia incorporada als materials. L’ús de les fibres vegetals ajuden a limitar l’extracció de recursos naturals no renovables i, per tant, contribueixen a la transició ecològica.
És una necessitat i un repte esborrar la imatge de pobresa que culturalment s’atribueix aquest tipus de construccions per a poder arribar més lluny, tant socialment com constructivament.
​
Com podem reduir o eliminar la component del transport dins la construcció, i així afavorir el valor local de les fibres vegetals? Quines oportunitats trobem a cada part del territotori català? Quin és l’excedent a Catalunya? Quins són els cultius que abunden més al nostre territori?
Per obtenir resposta a aquestes preguntes s’ha fet un mapatge de les produccions agrícoles més abundants a Catalunya -per comarques-. La base de dades ha sigut obtinguda del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya la qual proporciona les superfícies, el rendiment i les produccions agrícoles per comarques dels conreus herbacis i els llenyosos.
Fig. 1 Cultius per comarques
El recull d'aquestes dades ha permés estimar quins són els cultius que predominen a cada una i amb quina quantitat per així poder valorar en un futur d’on i en quina quantitat extreure les fibres vegetals per a possibles aplicacions dins el camp de la construcció. En aquesta imatge se solapen varies capes d'anàlisi. Per una banda la intensitat de construcció de cada comarca per cada 1.000 habitants, per altre les cobertures del sòl que no permeten en cap cas el cultiu i finalment la intensitat de cultiu de cada comarca en funció del tipus de conreu.
Fig. 2 Superposició de capes de cultius i factors que l'afecten en territori de Catalunya
MANIFEST
PER QUÈ CONSTRUIR AMB FIBRES VEGETALS?
01. Salut: per a lluitar contra els edificis moderns malalts (SEM) és necessari trobar una alternativa a aquests materials per a substituir-los per a uns altres. És evident que les fibres vegetals són materials substancialment més sans que els materials sintètics. Amb l’elecció de les fibres vegetals podem aconseguir materials no perjudicials per a la salut, tant dels mateixos usuaris com del medi ambient. Són materials totalment naturals on els processos de transformació i aplicació no tenen necessàriament la necessitat de contenir cap classe de material químic perjudicial i contaminant.
02. Sostenible: a l’escollir les fibres estem principalment tancant el cicle metabòlic del mateix material. Aquests materials, a part de ser, la seva petjada ecològica negativa i, per tant, inferior a la d’altres materials, un cop finalitzada la vida útil de l’edifici poden ser tornats a la biosfera tancant així el cicle i reduint els residus. També, val la pena destacar, que és un exemple d’alternativa afavoridora d’un desenvolupament sostenible negant l’evolució industrial com a motor de progrés.
03. Component local: es tracta de reduir l’impacte de l’Home en l’arquitectura i la construcció. Si recuperem la component local en l’elecció dels materials serem capaços de reduir l’impacte de l’activitat terrestre de l’ésser humà a territoris més reduïts, sense afectar a tots els hemisferis.
04. Aprofitament dels residus: el major part de les fibres vegetals són un residu agrícola. En la utilització de les fibres en la construcció es dona un gir per convertir-les en co-productes de la construcció reduint els residus i donant una segona vida a les fibres. Per posar un exemple, l’excedent de la pellofa d’arròs és tan elevat que s’han de cremar per poder desfer-se’n d’aquest residu transformant-se totalment en un fet contraproduent pel planeta.
05. Emmagatzematge de diòxid de carboni: les fibres vegetals tenen un potencial d’emmagatzematge de diòxid de carboni. Les fibres tenen l’avantatge que durant els seus anys de vida tenen la capacitat de captar CO2, en comptes d’emetre diòxid de carboni. Per tant, tenen la capacitat d’absorbir-ne tenint un comportament totalment contrari que el d’altres materials que emeten CO2 durant la major part de la seva vida útil. D’aquesta manera, optar per les fibres vegetals és optar per a limitar l’escalfament global.
06. Creixement accelerat: un altre dels avantatges és la seva capacitat de creixement ràpid. Aquest factor converteix les fibres vegetals en un argument addicional per al seu ús. Cada any es poden obtenir tones de material alhora que s’optimitzen els recursos naturals que en contraposició dels materials minerals, aquests tenen una lenta recuperació i regeneració comportant un impacte visual i mediambiental en el paisatge que costa centenars d’anys recuperar.
07. Estètiques i ambientals: la utilització de les fibres fomenta l’aprofitament, adaptació i integració al medi sense deixar de banda la component estètica.
08. Rendiment tèrmic, hidrotèrmic i acústic: les fibres vegetals tenen propietats sobretot aïllants gràcies a la seva baixa densitat. Però a més a més, moltes d’elles poden regular la humitat interior generant ambients més agradables i saludables pels usuaris. Per altra part, en funció de la tècnica utilitzada la inèrcia dels paraments realitzats amb fibra poden tenir altes capacitats per a generar confort interior sense la utilització de sistemes mecànics. En ser materials tous també ajuden a l’acústica interior.